sábado 5 de diciembre de 2009







HABEMUS PAPA! Todos recordaremos que hace casi un lustro nos tuvieron alma en vilo, a algunos más que a otros, para decidir quién seria el nuevo vicario de cristo en la tierra. Esto ocurre, y sin ánimo de pretender cambiar tradiciones centenarias, a causa de los mecanismos de elección. Los votos secretos y los escrutinios a cal y canto hacen de esta tarea algo que ya se intentó solucionar hace años negando la comida y bebida a los cardenales para que se dieran prisa en la elección.
Tal vez la causa no sea tanto la mecánica, si no el método. La elección siempre supone dudas y peros. Y tampoco los hace inmunes a dudas o disconformidades con el resultado final. Tal vez todo sería más ágil si en las cuestiones que requieren elección se supliera por la competición… No? Pues para muestra un botón…
II CARRERA DE TURISMOS + A SEGUNDO PLENO DE PUNTUACIÓN = VICTOR CAMPEÓN A FALTA DE UNA CARRERA.
Claro que si hay que guardar las formas se comprende que no se va a montar una 8 carriles en la capilla sixtina. Tal vez la iglesia necesite una reforma de modernidad, no lo sé. Por si acaso nos apuntamos a esa propuesta y en caso de ser bien acogida haremos lo posible por ayudar a confeccionar un campeonato que por igualado que resulte siempre caben sorpresas así de contundentes.
Carrera sin problema para Víctor que, para que no parezca esto un camino de rosas al actual nº1 de Slot’n’Rol, se vio favorecido por un incidente múltiple nada más ponerse el semáforo en verde del cual fue el único en salir ileso. Juanjo, máximo rival histórico y actual de Víctor, se vio forzado a ir a la caza imposible de aquel que le sacaba ya una vuelta en menos de 20 segundos de carrera. Eso lo provocaron varias salidas que le entorpecían la estrategia y reforzaban la del rival. Lo de Diego es otro cantar… Apretón de gatillo a la salida y… Pam… que no frena!!!!! Por mucha tecnología que usemos al final estamos en manos de un simple cable de cobre y un tornillo. Entre cambio de mando y disgusto perdió algunas vueltas de oro. Aun así tuvo una actuación soberbia haciéndolo valedor de un tercer puesto en podio y un segundo en la general de turismos.
Jordi Bedós: no hay manera de que consiga un podio, siempre a las puertas. Esta vez corrió en la primera tanda, de la que quedó primero y le valió colarse hasta el cuarto puesto. Mala elección de coche? Preparaciones a última hora? Menos kilómetros de recorrido que sus rivales? Un gran misterio que intentaremos resolver…por su bien…
Xavier Dijort, o Dios mío como va ése bólido! Menuda velocidad punta que tenía el Clio de Xavi. Pero a ver si al final van a tener razón los altos estamentos de la curia cuando aseguran que al Clio no le sienta tan bien este motor… Y Meiko, el niño de la broca! Así no hay quién se pueda concentrar ni contar chistes tal y como pide carrera tras carrera. “Rogamos respeten el descanso de los vecinos: O piñón de 13 o Renault Meganne – si mezclas no pilotes”. Toni y Jero vinieron a compartir un buén rato con nosotros. Gracias a eso Pedro puede respirar tranquilo ya que ayer fue su peor noche desde que empezó el campeonato. Sufrió las penalidades del Clio con motor de caja cerrada aun así salva los muebles sumando 6 puntos que lo alzan hasta la cuarta plaza de turismos.
La lucha está servida para la última de las tres carreras. Lo fácil sería acabar con algo como “con Víctor como espectador de lujo”. Pero estamos seguros que ni con esas se va a conformar con venir a compartir unas pizzas y una risas y nada más.

martes 24 de noviembre de 2009

I CARRERA TURISMOS




Para los verdaderos amantes de la competición hay dos cosas claras. Lo más importante es ganar - esto no pretende desmerecer a los verdaderos amantes de la diversión que sostienen que lo más importante es participar -. La segunda cosa más importante es ganar enfrentándose a los mejores rivales. En el mundo occidental es muy sencilla y de fácil recurso la metáfora futbolística. En una sociedad donde más del 70% somos fervientes admiradores del deporte rey sabremos comprender perfectamente a qué me refiero sin desmerecer a nadie.
Todos podemos disfrutar con un partido entre dos equipos. Pero cuando el partido en cuestión enfrenta a los dos rivales históricos (y cada liga internacional cuenta con su propio ejemplo) la competición sobrepasa toda definición académica. No es un mal culé el que prefiere que no esté Cristiano Ronaldo el próximo domingo. Ni es un mal madridista el que reza por que la lesión de Mesi le mantenga en cama al menos una semanita. Pero lo que sí podemos asegurar es que tanto Mesi como Cristiano no solo ansían estar el próximo domingo sobre el terreno de juego, si no que hacerlo cara a cara.
Y por qué tanto símil? Qué pasó el viernes? Acaso no hubo una buena carrera? Por supuesto que la hubo. Y con más problemas de lo previsto que hicieron retrasarnos un poco bastante. Lo que hubo, y sin desmerecer a ningún contrario, fue una superioridad absoluta de nuestro vigente campeón, Víctor. A lo que se suma la ausencia ocasional de su rival más directo, Juanjo. Acaso no es meritorio el primer puesto de Víctor? Pues claro que lo es. Pero éste, como gran competidor que es, seguro que echó de menos la presencia de su sombra. Al final un pleno: 1er puesto, vuelta rápida y pole. Y no sólo eso, si no que se quitó de en medio nada menos que tres Clio nsr.
A 8 vueltas llegó Diego Delafuente a menos de una vuelta de Jordi Bedós quién consigue el primer podio en carrera del campeonato. Pedro consigue un cuarto puesto que le otorga también su mejor puntuación conseguida. Meiko, aunque con problemas en alguna tanda con el anclaje de carrocería del Clio supo aguantar su posición y llegar en quinto puesto. Eric sufrió más de lo debido con su Polo. Demasiada potencia en un coche tan pequeño. Aunque pudo controlarlo y salvar unos puntos importantes para el final. Xavi sudó parafina para poder alcanzar el tubo de escape de Eric pero no pudo. Y Arasa…. Reventón…

lunes 26 de octubre de 2009

FINAL DEL SUB-CAMPIONAT NINCO




Primer Sub-Campionat finalitzat. El Sub-Campionat Ninco ha estat tota una sorpresa. Ens ha donat emoció fins a la darrera de les curses i encara ens dona més emoció de cara a provar d’esbrinar com continuarà aquest III Campionat Slot’n’Rol 2009/2010.
La cursa va esdevenir sense cap tipus de problema greu, tret de l’avaria en el comandament de Chamotinho a qui el va fer perdre prop de cinc voltes i que ens va regalar una cursa excel·lent en la que vem poder gaudir d’una remuntada espectacular.
Però el veritable espectacle, és clar, va estar en la lluita per el preciat podi que donava les primeres màximes puntuacions per tal de poder lluitar per el titol del campionat.
Victor va acomplir amb les espectatives. Es diu que el Mosler és avui per avui el millor cotxe de la categoria i si ens hem de remetre als resultats hem de donar la raó a aquesta afirmació. En Victor va guanyar doncs, no sense suar, la darrera de les curses Ninco. Diego va quedar només dues voltes enrere amb un Meganne que ja el voldria qualsevol al seu maletí. I en Juanjo va provar amb un F-360 que va fer apretar les dents a tots els que el tenien a la vora.






Diego va fer patir a en Víctor en la tanda de Pole. Un punt de més o de menys pot resultar fatídic per a les càbales dels resultats.



Com de costum, posem la taula de resultats complerta sense eliminar el pitjor resultat. Així veureu com hagués quedat la classificació en cas de comptar les tres curses:



La següent taula és la definitiva només comptant els dos millors resultats. Afegim també la puntuació obtinguda per a la taula final del campionat:

Tenim doncs el primer podi del campionat format per Diego Delafuente en tercera posició, Juanjo Raja en segón lloc i com a campió Victor Querol.


Ara tenim unes setmanes de marge per tal que aneu preparant els vostres turismes de cara al Sub-Campionat següent.
Aprofitem per convidar-vos al nostre 3er aniversari el divendres 6 de novembre. Aviat tindreu més noticies...

miércoles 14 de octubre de 2009

II NINCO



Demanem disculpes. Venim de Pont. Hem provat de descansar. D’oblidar-nos per uns pocs dies de la feina. Arribem amb un somriure que ens creua la cara. Donem el bon dia. Però… Què ha passat? Com és que els nostres amables pilots tenen els ulls injectats en sang i les seves dents premen amb força els seus llavis. Fins i tot pateixo per que no es fereixin. Com? Que estem a una setmana del desenllaç del subcampionat Ninco i no sabèu quants punts porteu? Que necessiteu la classificació per poder decidir quin serà el cotxe a escollir de cara lluitar per un lloc al podi? Val, val, d’acord. Aquí teniu. Com? Que també voleu crònica? Ufff… Doncs millor que anem per feina.
En Jordi Arasa venia per primer cop aquest any a provar sort. Duia un cotxe guanyador. Havia entrenat durant tot l’estiu per aconseguir millors llocs a la taula general. Per contra no havia pogut venir la darrera setmana a preparar la cursa i el cotxe havia estat aturat durant ben bé 15 dies en la foscor del maletí. En la verificació es va observar que les rodes posteriors sobre sortien una mica i que havia d’entrar-les abans de la cursa. Una cosa tan senzilla com això pot esdevenir una veritable catàstrofe si la rosca no queda ben apretada. Efectivament. Si una cosa pot sortir malament de ben segur que així serà. Ni una sola tanda va resistir la maleïda roda. Després de passar per boxes va resultar impossible de remuntar. A Jose se li nota la falta de kilòmetres d’entrenament en relació els demés participants. Tot i així no va quedar gaire lluny dels demés corredors. Pedro va punxar. Sortia d’entre els favorits per a la primera tanda però la igualtat a la taula mitja dels corredors es tanta que només els separa un parell de voltes entre la vuitena posició i el podi. Fixeu-vos si no amb el cas d’en Toni. A la primera cursa va quedar en 5è lloc. Aquesta segona ha baixat dues posicions en baixar només 4 voltes del total. Jordi s’ha tornat a entrebancar. Pot ser que l’elecció del cotxe no hagi estat la millor. A la darrera cursa ho veurem. Xavi el va superar per pocs metres, suficient per endur-se aquest punt de més.
Obrim un punt i a part especial per en Meiko. La gran sorpresa de la nit. Que sí, Homer, que no t’enganya. Confirmem que va entrar en la primera tanda, la dels bons. I a més a més va aconseguir el seu millor registre des que fem campionats. Així que ja l’hi podeu pagar el que s’hagi jugat a que era cert. Salut, Meiko.
Obrim un altre punt i a part especial per al nostre Napoleó particular. Dubtem molt que existeixi una altre estratega a la seva alçada en el mon dels dos rails. No és un altre que en Víctor. Fins a quin punt arriba la seva capacitat de càlcul que alguns es van espantar quan en plena cursa va afirmar que fora millor un 6è lloc que no pas un tercer al podi. Només li van caldre dues voltes per adonar-se que això no li trauria de sobre cap dels temuts Mosler i que un tercer a la butxaca amb un Ascari no era una mala opció. Diego va córrer com un dimoni. Carrera perfecta. Cotxe envejable. Però… què es pot fer quan tens davant el tub d’escapament d’un monstre com en Juanjo. Ha trencat tots els registres. “Trampes” podria assegurar algú en veure la diferència de temps i voltes envers els demés. Doncs ja us assegurem que el seu cotxe no va ser ni de bon tros el que va donar més potència a la verificació de r.p.m.

viernes 2 de octubre de 2009

EL REPTE NINCO


GUANYA FINSA 6 HORES DE PISTA GRATIS ACONSEGUINT EL RÈCORD NINCO.



- LA VOLTA RÀPIDA DE CADA PISTA ESTARÀ INDICADA AMB EL SEU COLOR A LA GRÀFICA, AMB EL TEMPS, COTXE I PILOT CORRESPONENT.
- AL FINAL DE CADA DÍA, SE SENYALARÀ EL TEMPS ACTUAL DE VOLTA RÀPIDA A CADA PISTA.
- AQUESTA INICIATIVA PRETÈN SER UN AL·LICIENT AFEGIT A LA VOSTRA AFICIÓ A COMPETIR. ÉS PER AIXÒ QUE INSISTIM EN EL JOC NET, SENSE CAP GANES D’ESDEVENIR ESTRICTAMENT RÍGIDS.
- ACOLLIRSE A AQUESTA ACTIVITAT ÉS TOTALMENT VOLUNTARI I GRATUÏT.
- PER PODER ACCEDIR NOMÉS CALDRÀ QUE PRESENTEU AL MOSTRADOR EL VEHICLE AMB EL QUAL DESITGEU COMPETIR. SI AQUEST PASSA LA VALIDACIÓ DE LA NORMATIVA DE CURSA NINCO PODREU PROVAR DE SER EL MÉS RÀPID.
- PERQUÈ EL TEMPS SIGUI VÀLID ES NECESSITA LA PRESÈNCIA D’ALMENYS UN TESTIMONI NEUTRAL.
- HAUREU DE COMUNICAR A QUIN CARRIL PRETENEU PARTICIPAR AL MOMENT DE LA VERIFICACIÓ
- EN EL MOMENT DE SUPERAR EL TEMPS ANTERIORMENT ESTABLERT, S’HAURÀ DE COMUNICAR AL MOSTRADOR IMMEDIATAMENT, A FI DE QUEDAR LEGALMENT REGISTRAT.
- QUALSEVOL COMPORTAMENT QUE DESDE SLOT’N’ROL ES PUGUI INTERPRETAR COM DE MALA FÈ COMPORTARÀ LA PROHIBICIÓ DE CONTINUAR PARTICIPANT EN AQUESTA ACTIVITAT.
- ELS TEMPS ACONSEGUITS EN CURSA OFICIAL TAMBÉ SON VÁLIDS
- AL FINAL DE LA PROVA REBRÁ UNA HORA GRATIS PER CADA RÉCORD FINAL DE CADA CARRIL.

martes 29 de septiembre de 2009

I NINCO CUP


Sonava la traca dels focs d’inici de la Festa Major. Els diables espantaven les criatures perseguides per el pollastre en flames. La gent del poble lluïa els mocadors que tant havia costat aconseguir. Tot era joia i alegria. Infants desdentats estirant les mànigues dels pares demanant pujar al tren de la bruixa. Divendres a la nit, el Prat es vestia de festa.
Mentre tant, una cova tancada amb una porta de ferro recloïa en el seu interior un altre món molt més tèrbol. Déu experts pilots guardaven en els seus maletins els seus vehicles. Gelosos d’esbrinar si la seva elecció havia estat la més correcta. Les cartes es van posar sobre la taula de verificació. Pocs asos! Deien les cares dels qui s’havien estimat més reservar-los per quan ja no en quedés ni un.
Després de tres anys de competició ja qui més qui menys sap qui és l’enemic a batre i amb quines armes l’hi pot fer mal, i amb quines no en traurà més que quatre esgarrapades. En Juanjo, un dels favorits per mèrits propis, no va decebre a la pole. Tot semblava estar al seu lloc. Segons registres històrics els cinc classificats de la primera tanda de cursa eren els que tothom teníem al cap.
Comença la cursa i ni tan sols en Homer i en Meiko estan tan de broma com de costum. Hi ha gent nova i ningú cedirà el seu lloc així de fàcil. En Homer no pot. No porta mal ritme. Ni tampoc se surt tant. Però els Mosler son superiors al seu Ascari i no pot fer més que veure els alerons des de la distància. En Jose te un bon cotxe però se li noten els kilòmetres de més que li treuen els que l’avancen. Només una volta el separa d’en Meiko. L’any passat ens va sorprendre gratament en més d’una ocasió. Aquesta esperem veure el mateix. Bon cotxe, bons temps, però un neumàtic emprenyador el fa caure a la vuitena posició. En Pedro calla, no diu ni ase ni bèstia en cap dels 6 canvis de carril. Ja està prou enfeinat en mantenir el ritme com per patir per si arribarà al concert d’Alaska. A més a més està lluitant de tu a tu amb en Toni, el nouvingut a qui ningú no ha vist córrer però del qui ningú no se’n refia. Una sola volta li dona la victòria de la seva tanda. En Toni no corre tant depressa com ells però du el risc més mesurat i a la fi recull els seus fruits merescuts. Una gran actuació? O pot ser a caigut al parany sense adonar-se? De moment un segon lloc en la tanda en el dia del debut no hauria de ser cap decepció. No ho hauria de ser.
Els cinc magnífics de divendres prenen posicions. Només 3 Mosler. Qui ho havia de dir? Cadascun per dintre seu sap el que pensa, els demés gaudim imaginant què els passa pel cap. En Diego sembla el més tranquil, amb el permís d’en Víctor “iceman”. Sap que té un bon cotxe. Sap que porta més kilòmetres que algun dels seus rivals. Sap que no és el favorit, però també sap que aquesta no és la cursa que ell ha escollit guanyar. En Xavi du un molt bon cotxe, però els nervis estan a flor de pell: no confia en el seu comandament. Bon temps, bona punta de velocitat, però un parell de sortides al costat de quatre bèsties del rail i ets home mort. En Jordi conta amb un dels millors motors de la graella. Té experiència i té dit. El que no ha tingut ha estat la previsió que sí han tingut els demés. Un cotxe provat amb presses amb un parell de dies només ens pot jugar una mala passada. Alguns somriuen sense perdre el respecte que es tenen. Saben que en Jordi podia haver donat la campanada per què tenia les millors cartes de la baralla, però ara li han pres la ma i ha d’anar a remolc vigilant que no li facin saltar les 40. En Juanjo treu la llengua. No pot més. No té el millor cotxe però tothom sap que un cotxe de segona fila és un cotxe guanyador a les seves mans i es per això que en Víctor el vigila, no arrisca més del necessari, ni una sola errada, tot controlat, i això que s’ha deixat els auriculars a casa i ha patit per si algú el feia riure inesperadament.
Ara tothom repassa, riu, sopem junts i sortim de Festa que es Festa major.
Tothom? Potser en Toni i en Pedro se n’adonen entre cervesa i tapa que aquells bandarres està brindant a la seva salut en haver-se tret de sobre dos Mosler en mans de dos que no els falta cap dit.

Esperem que hagueu passat unes bones Festes.

jueves 27 de agosto de 2009

CALENTANDO MOTORES


Varios viejos conocidos empiezan a rodar ya ansiosos de que de comienzo nuestro nuevo campeonato. Más igualado, más fresco, más competitivo, más sério, y cada vez más consolidado; tanto en partipación, como en la importáncia de nuestros prémios, y sobretodo lo que más nos enorgullece: Nuestro, tantas veces reconocido, buen ambiente de acogida.

Este año, debido al éxito del año anterior, seguimos apostando a favor de nuestra modalidad de Sub-Campeonatos. 4 Sub-Campeonatos que en total forman el " III Campeonato Slot'N'Rol 2009/2010 ".

Cada Sub-Campeonato consta de 3 carreras específicas de las cuales sólo puntuan los 2 mejores resultados.

Los Sub-Campeonatos que conformarán éste Campeonato global que está a punto de comenzar son los siguientes:

- Sub-Campeonato Ninco - Debido a nuestra mutua implicación en conseguir un campeonato distinto pero de tanta calidad como este hobby merece seguimos apostando por esta marca tan cercana como competitiva.

- Sub-Campeonato Turismos - Una categoría que no se puede olvidar.

- Sub-Campeonato 1:28 - Estamos convencidos del potencial de esta fabulosa categoria y a la vez estamos seguros de que será todo un éxito.

- Sub-Campeonato de GT - Continuamos siendo de los pocos que englobamos en esta categoría todos los vehículos vigentes en categorias tan diversas como Grupos C - o Lemans Séries.

A grandes rasgos las variantes de esta nueva temporada son pocas, pero a su vez suficientes para conseguir la máxima igualdad posible de oportunidades de llevarse alguno de los prémios con que contamos a final de temporada. En referéncia a esto aprovechamos para anunciar a todos los amantes del Slot-Competición que éste próximo 2010 contaremos con la representación oficial de Víctor Querol y Juanjo Raja, quienes como Campeón y Sub-Campeón fueron dignísimos merecedores de este prémio que les hacia formar el primer equipo "Slot'n'Rol" en la próxima edición del Resisbarna 2010.

Desde aquí no nos queda más que brindar porque esta temporada sea tanto o más exitosa que las anteriores.
Cómo siempre, podéis consultar el reglamento deportivo y las normativas en el link SLOT'N'NORM.
Salut.