Sonava la traca dels focs d’inici de la Festa Major. Els diables espantaven les criatures perseguides per el pollastre en flames. La gent del poble lluïa els mocadors que tant havia costat aconseguir. Tot era joia i alegria. Infants desdentats estirant les mànigues dels pares demanant pujar al tren de la bruixa. Divendres a la nit, el Prat es vestia de festa.
Mentre tant, una cova tancada amb una porta de ferro recloïa en el seu interior un altre món molt més tèrbol. Déu experts pilots guardaven en els seus maletins els seus vehicles. Gelosos d’esbrinar si la seva elecció havia estat la més correcta. Les cartes es van posar sobre la taula de verificació. Pocs asos! Deien les cares dels qui s’havien estimat més reservar-los per quan ja no en quedés ni un.
Després de tres anys de competició ja qui més qui menys sap qui és l’enemic a batre i amb quines armes l’hi pot fer mal, i amb quines no en traurà més que quatre esgarrapades. En Juanjo, un dels favorits per mèrits propis, no va decebre a la pole. Tot semblava estar al seu lloc. Segons registres històrics els cinc classificats de la primera tanda de cursa eren els que tothom teníem al cap.
Comença la cursa i ni tan sols en Homer i en Meiko estan tan de broma com de costum. Hi ha gent nova i ningú cedirà el seu lloc així de fàcil. En Homer no pot. No porta mal ritme. Ni tampoc se surt tant. Però els Mosler son superiors al seu Ascari i no pot fer més que veure els alerons des de la distància. En Jose te un bon cotxe però se li noten els kilòmetres de més que li treuen els que l’avancen. Només una volta el separa d’en Meiko. L’any passat ens va sorprendre gratament en més d’una ocasió. Aquesta esperem veure el mateix. Bon cotxe, bons temps, però un neumàtic emprenyador el fa caure a la vuitena posició. En Pedro calla, no diu ni ase ni bèstia en cap dels 6 canvis de carril. Ja està prou enfeinat en mantenir el ritme com per patir per si arribarà al concert d’Alaska. A més a més està lluitant de tu a tu amb en Toni, el nouvingut a qui ningú no ha vist córrer però del qui ningú no se’n refia. Una sola volta li dona la victòria de la seva tanda. En Toni no corre tant depressa com ells però du el risc més mesurat i a la fi recull els seus fruits merescuts. Una gran actuació? O pot ser a caigut al parany sense adonar-se? De moment un segon lloc en la tanda en el dia del debut no hauria de ser cap decepció. No ho hauria de ser.
Els cinc magnífics de divendres prenen posicions. Només 3 Mosler. Qui ho havia de dir? Cadascun per dintre seu sap el que pensa, els demés gaudim imaginant què els passa pel cap. En Diego sembla el més tranquil, amb el permís d’en Víctor “iceman”. Sap que té un bon cotxe. Sap que porta més kilòmetres que algun dels seus rivals. Sap que no és el favorit, però també sap que aquesta no és la cursa que ell ha escollit guanyar. En Xavi du un molt bon cotxe, però els nervis estan a flor de pell: no confia en el seu comandament. Bon temps, bona punta de velocitat, però un parell de sortides al costat de quatre bèsties del rail i ets home mort. En Jordi conta amb un dels millors motors de la graella. Té experiència i té dit. El que no ha tingut ha estat la previsió que sí han tingut els demés. Un cotxe provat amb presses amb un parell de dies només ens pot jugar una mala passada. Alguns somriuen sense perdre el respecte que es tenen. Saben que en Jordi podia haver donat la campanada per què tenia les millors cartes de la baralla, però ara li han pres la ma i ha d’anar a remolc vigilant que no li facin saltar les 40. En Juanjo treu la llengua. No pot més. No té el millor cotxe però tothom sap que un cotxe de segona fila és un cotxe guanyador a les seves mans i es per això que en Víctor el vigila, no arrisca més del necessari, ni una sola errada, tot controlat, i això que s’ha deixat els auriculars a casa i ha patit per si algú el feia riure inesperadament.
Ara tothom repassa, riu, sopem junts i sortim de Festa que es Festa major.
Tothom? Potser en Toni i en Pedro se n’adonen entre cervesa i tapa que aquells bandarres està brindant a la seva salut en haver-se tret de sobre dos Mosler en mans de dos que no els falta cap dit.
Esperem que hagueu passat unes bones Festes.
Mentre tant, una cova tancada amb una porta de ferro recloïa en el seu interior un altre món molt més tèrbol. Déu experts pilots guardaven en els seus maletins els seus vehicles. Gelosos d’esbrinar si la seva elecció havia estat la més correcta. Les cartes es van posar sobre la taula de verificació. Pocs asos! Deien les cares dels qui s’havien estimat més reservar-los per quan ja no en quedés ni un.
Després de tres anys de competició ja qui més qui menys sap qui és l’enemic a batre i amb quines armes l’hi pot fer mal, i amb quines no en traurà més que quatre esgarrapades. En Juanjo, un dels favorits per mèrits propis, no va decebre a la pole. Tot semblava estar al seu lloc. Segons registres històrics els cinc classificats de la primera tanda de cursa eren els que tothom teníem al cap.
Comença la cursa i ni tan sols en Homer i en Meiko estan tan de broma com de costum. Hi ha gent nova i ningú cedirà el seu lloc així de fàcil. En Homer no pot. No porta mal ritme. Ni tampoc se surt tant. Però els Mosler son superiors al seu Ascari i no pot fer més que veure els alerons des de la distància. En Jose te un bon cotxe però se li noten els kilòmetres de més que li treuen els que l’avancen. Només una volta el separa d’en Meiko. L’any passat ens va sorprendre gratament en més d’una ocasió. Aquesta esperem veure el mateix. Bon cotxe, bons temps, però un neumàtic emprenyador el fa caure a la vuitena posició. En Pedro calla, no diu ni ase ni bèstia en cap dels 6 canvis de carril. Ja està prou enfeinat en mantenir el ritme com per patir per si arribarà al concert d’Alaska. A més a més està lluitant de tu a tu amb en Toni, el nouvingut a qui ningú no ha vist córrer però del qui ningú no se’n refia. Una sola volta li dona la victòria de la seva tanda. En Toni no corre tant depressa com ells però du el risc més mesurat i a la fi recull els seus fruits merescuts. Una gran actuació? O pot ser a caigut al parany sense adonar-se? De moment un segon lloc en la tanda en el dia del debut no hauria de ser cap decepció. No ho hauria de ser.
Els cinc magnífics de divendres prenen posicions. Només 3 Mosler. Qui ho havia de dir? Cadascun per dintre seu sap el que pensa, els demés gaudim imaginant què els passa pel cap. En Diego sembla el més tranquil, amb el permís d’en Víctor “iceman”. Sap que té un bon cotxe. Sap que porta més kilòmetres que algun dels seus rivals. Sap que no és el favorit, però també sap que aquesta no és la cursa que ell ha escollit guanyar. En Xavi du un molt bon cotxe, però els nervis estan a flor de pell: no confia en el seu comandament. Bon temps, bona punta de velocitat, però un parell de sortides al costat de quatre bèsties del rail i ets home mort. En Jordi conta amb un dels millors motors de la graella. Té experiència i té dit. El que no ha tingut ha estat la previsió que sí han tingut els demés. Un cotxe provat amb presses amb un parell de dies només ens pot jugar una mala passada. Alguns somriuen sense perdre el respecte que es tenen. Saben que en Jordi podia haver donat la campanada per què tenia les millors cartes de la baralla, però ara li han pres la ma i ha d’anar a remolc vigilant que no li facin saltar les 40. En Juanjo treu la llengua. No pot més. No té el millor cotxe però tothom sap que un cotxe de segona fila és un cotxe guanyador a les seves mans i es per això que en Víctor el vigila, no arrisca més del necessari, ni una sola errada, tot controlat, i això que s’ha deixat els auriculars a casa i ha patit per si algú el feia riure inesperadament.
Ara tothom repassa, riu, sopem junts i sortim de Festa que es Festa major.
Tothom? Potser en Toni i en Pedro se n’adonen entre cervesa i tapa que aquells bandarres està brindant a la seva salut en haver-se tret de sobre dos Mosler en mans de dos que no els falta cap dit.
Esperem que hagueu passat unes bones Festes.
