Demanem disculpes. Venim de Pont. Hem provat de descansar. D’oblidar-nos per uns pocs dies de la feina. Arribem amb un somriure que ens creua la cara. Donem el bon dia. Però… Què ha passat? Com és que els nostres amables pilots tenen els ulls injectats en sang i les seves dents premen amb força els seus llavis. Fins i tot pateixo per que no es fereixin. Com? Que estem a una setmana del desenllaç del subcampionat Ninco i no sabèu quants punts porteu? Que necessiteu la classificació per poder decidir quin serà el cotxe a escollir de cara lluitar per un lloc al podi? Val, val, d’acord. Aquí teniu. Com? Que també voleu crònica? Ufff… Doncs millor que anem per feina.
En Jordi Arasa venia per primer cop aquest any a provar sort. Duia un cotxe guanyador. Havia entrenat durant tot l’estiu per aconseguir millors llocs a la taula general. Per contra no havia pogut venir la darrera setmana a preparar la cursa i el cotxe havia estat aturat durant ben bé 15 dies en la foscor del maletí. En la verificació es va observar que les rodes posteriors sobre sortien una mica i que havia d’entrar-les abans de la cursa. Una cosa tan senzilla com això pot esdevenir una veritable catàstrofe si la rosca no queda ben apretada. Efectivament. Si una cosa pot sortir malament de ben segur que així serà. Ni una sola tanda va resistir la maleïda roda. Després de passar per boxes va resultar impossible de remuntar. A Jose se li nota la falta de kilòmetres d’entrenament en relació els demés participants. Tot i així no va quedar gaire lluny dels demés corredors. Pedro va punxar. Sortia d’entre els favorits per a la primera tanda però la igualtat a la taula mitja dels corredors es tanta que només els separa un parell de voltes entre la vuitena posició i el podi. Fixeu-vos si no amb el cas d’en Toni. A la primera cursa va quedar en 5è lloc. Aquesta segona ha baixat dues posicions en baixar només 4 voltes del total. Jordi s’ha tornat a entrebancar. Pot ser que l’elecció del cotxe no hagi estat la millor. A la darrera cursa ho veurem. Xavi el va superar per pocs metres, suficient per endur-se aquest punt de més.
Obrim un punt i a part especial per en Meiko. La gran sorpresa de la nit. Que sí, Homer, que no t’enganya. Confirmem que va entrar en la primera tanda, la dels bons. I a més a més va aconseguir el seu millor registre des que fem campionats. Així que ja l’hi podeu pagar el que s’hagi jugat a que era cert. Salut, Meiko.
Obrim un altre punt i a part especial per al nostre Napoleó particular. Dubtem molt que existeixi una altre estratega a la seva alçada en el mon dels dos rails. No és un altre que en Víctor. Fins a quin punt arriba la seva capacitat de càlcul que alguns es van espantar quan en plena cursa va afirmar que fora millor un 6è lloc que no pas un tercer al podi. Només li van caldre dues voltes per adonar-se que això no li trauria de sobre cap dels temuts Mosler i que un tercer a la butxaca amb un Ascari no era una mala opció. Diego va córrer com un dimoni. Carrera perfecta. Cotxe envejable. Però… què es pot fer quan tens davant el tub d’escapament d’un monstre com en Juanjo. Ha trencat tots els registres. “Trampes” podria assegurar algú en veure la diferència de temps i voltes envers els demés. Doncs ja us assegurem que el seu cotxe no va ser ni de bon tros el que va donar més potència a la verificació de r.p.m.
En Jordi Arasa venia per primer cop aquest any a provar sort. Duia un cotxe guanyador. Havia entrenat durant tot l’estiu per aconseguir millors llocs a la taula general. Per contra no havia pogut venir la darrera setmana a preparar la cursa i el cotxe havia estat aturat durant ben bé 15 dies en la foscor del maletí. En la verificació es va observar que les rodes posteriors sobre sortien una mica i que havia d’entrar-les abans de la cursa. Una cosa tan senzilla com això pot esdevenir una veritable catàstrofe si la rosca no queda ben apretada. Efectivament. Si una cosa pot sortir malament de ben segur que així serà. Ni una sola tanda va resistir la maleïda roda. Després de passar per boxes va resultar impossible de remuntar. A Jose se li nota la falta de kilòmetres d’entrenament en relació els demés participants. Tot i així no va quedar gaire lluny dels demés corredors. Pedro va punxar. Sortia d’entre els favorits per a la primera tanda però la igualtat a la taula mitja dels corredors es tanta que només els separa un parell de voltes entre la vuitena posició i el podi. Fixeu-vos si no amb el cas d’en Toni. A la primera cursa va quedar en 5è lloc. Aquesta segona ha baixat dues posicions en baixar només 4 voltes del total. Jordi s’ha tornat a entrebancar. Pot ser que l’elecció del cotxe no hagi estat la millor. A la darrera cursa ho veurem. Xavi el va superar per pocs metres, suficient per endur-se aquest punt de més.
Obrim un punt i a part especial per en Meiko. La gran sorpresa de la nit. Que sí, Homer, que no t’enganya. Confirmem que va entrar en la primera tanda, la dels bons. I a més a més va aconseguir el seu millor registre des que fem campionats. Així que ja l’hi podeu pagar el que s’hagi jugat a que era cert. Salut, Meiko.
Obrim un altre punt i a part especial per al nostre Napoleó particular. Dubtem molt que existeixi una altre estratega a la seva alçada en el mon dels dos rails. No és un altre que en Víctor. Fins a quin punt arriba la seva capacitat de càlcul que alguns es van espantar quan en plena cursa va afirmar que fora millor un 6è lloc que no pas un tercer al podi. Només li van caldre dues voltes per adonar-se que això no li trauria de sobre cap dels temuts Mosler i que un tercer a la butxaca amb un Ascari no era una mala opció. Diego va córrer com un dimoni. Carrera perfecta. Cotxe envejable. Però… què es pot fer quan tens davant el tub d’escapament d’un monstre com en Juanjo. Ha trencat tots els registres. “Trampes” podria assegurar algú en veure la diferència de temps i voltes envers els demés. Doncs ja us assegurem que el seu cotxe no va ser ni de bon tros el que va donar més potència a la verificació de r.p.m.
No hay comentarios:
Publicar un comentario